Feminisme i veganisme

Feminisme i veganisme

En la jornada del dilluns - 23 d'octubre - s'organitza la taula de debat sobre feminisme i veganisme. El tema serà representat per Eva Benet.

Eva Benet: Diplomada en Relacions Laborals i llicenciada en Història per la Universitat de València. Feminista i activista pels drets animals, així es defineix:

"Sóc feminista abans de saber què significava aquesta paraula. El mateix em va passar amb el veganisme, vaig decidir deixar d'utilitzar animals una vesprada, després de veure un vídeo, fa ja quasi 13 anys. 
Ser vegana va ser una revolució personal que va fer volar per l'aire tots els prejudicis i les excuses: va reforçar el feminisme, em va implicar en la lluita LGTBI, anti-racista, per la sanitat gratuïta i universal, per l'escola pública, etc. Entenc l’animalisme com un feminisme no antropocèntric (definició de Paul B. Preciado, que faig meua). 
Crec que en les lògiques de dominació la “animalitat” és un concepte clau que ha servit, i serveix, per a sotmetre, esclavitzar, torturar i destruir. Crec que sense els drets animals no pot haver-hi justícia social. I crec que ningú/ninguna ha nascut per a servir-me a mi, de cap manera. 
Així que l'espècie és tan irrellevant com el sexe, la raça, la classe social, l'elecció sexual o la identitat de gènere a l'hora de reconèixer el dret a la vida, a la llibertat i a la integritat física i psíquica."




Els drets animals són una qüestió feminista


El veganisme, l’eina política per a aconseguir l’alliberament animal és, per sobre de qualsevol altra cosa, un posicionament antiesclavista que s’enfronta, com el feminisme, a les lògiques de dominació que s’escuden en la tradició, la biologia, la normalitat, la legalitat i, fins i tot, en la idea de l’amor per a sotmetre.

El moviment de drets animals té en el feminisme el seu referent més proper. Malgrat els desencontres, s'utilitzen les “ulleres violeta” del feminisme per identificar i reaccionar davant l'opressió que pateixen els cossos que no pertanyen a la nostra espècie. Aquesta és una presa de consciència vital per a reaccionar davant la injustícia.

No és casual que les persones que s'oposen als drets animals facen servir arguments gairebé idèntics als empleats històricament contra les dones, contra les persones LGTBI i contra les persones assenyalades com a inferiors pel seu color de pell. Perquè l'etiqueta “d’animalitat”, a l’heteropatriarcat, ha significat una condemna a discriminació, violència i mort.

En aquesta xarrada s’analitzaran els vincles entre feminisme i els drets animals, la història compartida, els desencontres i les formes de resistència, i es defensarà que és essencial incloure la mirada antiespecista en el feminisme. Aquesta mirada forma part d’una interseccionalitat que ens diu no hi ha opressions de segona, hi ha opressions que no patim.